MUSEU A CASA NOSTRA

El passat 22 de gener, els/les alumnes de 1r. Cicle de Primària, anàrem a visitar la casa de la tia Rosalia , la Conda, situada al carrer de La Mar, nº 35.
A les portes, obertes de bat a bat, ens esperava el tio Segundo i el seu fill Dani.
El que vam veure ens deixà bocabadats, va ser una grata sorpresa perquè es tractava d’un autèntic museu de ferramentes i utensilis antics.
De vegades, hem anat a veure-ho a altres pobles i ho teníem al nostre poble, ho teníem a casa nostra.
Els xiquets i les xiquetes ens asseguérem a terra i el tio Segundo ens anà explicant tots els tipus d’aparells per vestir els cavalls, ferramentes per treballar el camp, utensilis que s’usaven per mesurar oli, blat,…màquina de cosir, molinets de café,… Hi havia objectes penjats del sostre, colgats de les parets, sobre
les taules, … ben ordenats i ben conservats. La casa plena. Una casa d’abans, amb una entrada ampla perquè passara el carro i l’haca, eixidero i corral, vigues de fusta al sostre, ... poques estàncies a la planta baixa...
Però el tio Segundo no es conformava en explicar-nos les coses. Ell, amb la seua veu tan peculiar, tan dolça i bondadosa, tan sentida, ens relatava el que hi havia darrere de cada objecte: la suor dels seus avantpassats i la seua pròpia, una suor de moltes hores de treball però... de treball dur; d’il•lusions; d’esperances; d’alegries; de convivència amb els amics, amb els veïns; de festes; de penes; de grans sentiments;… Les espardenyes del seu amic, el que ja no estava entre ells, encara que quedaven eixos “soquets” per recordar vivences, per recordar-lo a ell, a José Perolo …Se li apagava la veu, s’emocionava, els ulls vidriosos.
Era increïble!! Tots estàvem en silenci, sense dir cap paraula, sense moure’ns, escoltant el tio Segundo.
Els més feliços, l’Óscar i l’Arnau veient com els seus companys i les seues companyes ateníem el seu iaio.
Quan acabà, tots volíem fer-li preguntes, s’alçàrem de terra, volíem tocar-ho tot i el tio Segundo, sense perdre el seu somriure i sensibilitat, ens ho ensenyava tot, de més a prop.
Finalment ens férem unes fotos amb la càmera de Marta. Ací les teniu i de segur que us van a agradar.
Va estar una eixida molt bonica.










MOLTES GRÀCIES, TIO SEGUNDO.
ALUMNES DE 1r. CICLE DE PRIMÀRIA
Març, 2010